Agrupación Socialista

SIGNATURA: SIP-13

Partido Socialista Obrero Español – PSOE

Les idees socialistes eren les més arrelades en la població durant el conflicte bèl·lic. El número d’afiliats en el primer semestre de 1937 era de 190 homes i 26 dones.

Abans de la guerra, l’Agrupació Socialista ja organitzava actes i mítings multitudinaris, com el celebrat al trinquet Avenida, el 2 de febrer de 1936 celebrat junt amb les societats obreres i les Joventuts Socialistes. En gener de 1936 el seu portaveu era Manuel Quesada.

Eren la principal força en el Consell Municipal. No obstant això, tenien grans dificultats per aconseguir una seu pròpia. El 24 de maig de 1936, junt amb l’UGT, determinen crear una Casa del Poble que siga propietat dels treballadors i de les seues pròpies organitzacions.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Primer de Maig
Adreça històrica: carrer Blasco Ibáñez, 2 o 7 / Primer de Maig, 4 (Casa del Poble)
Ús actual: desaparegut

En març de 1937, la seua seu encara es trobava al carrer Primer de Maig, 4, però el 19 de maig ja estaven instal·lats en la Casa del Poble (situada al carrer Blasco Ibáñez -actual 1r de Maig-, sense indicar número). En agost de 1938, apareix per primera vegada l’adreça completa: Blasco Ibáñez, 7.

La documentació existent demostra una forta relació de l’agrupació local amb els esglaons superiors. En juny de 1938, realitza una donació de 585 pessetes a la Federació Socialista, i el pagament de 983 pessetes en subscripcions al periòdic Avance.

El PSOE

El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) és el partit polític més antic d’Espanya. Es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Al principi, es va estendre sobretot per aquells llocs en els quals s’havia implantat el procés d’industrialització i, en conseqüència, havia aparegut una incipient classe obrera, com País Basc, Astúries, Madrid i Catalunya. Fins a 1979, es va definir com un partit de classe obrera, socialista i marxista.

Va ser el partit majoritari de les Corts republicanes de 1931, en obtindre 131 diputats. Durant el primer bienni (1931-1933) va ser una força fonamental en la coalició que va sostindre els governs de Manuel Azaña, gestionant diversos ministeris i col·laborant amb partits com Acció Republicana o el Partit Republicà Radical Socialista.

Amb les eleccions de 1933 i la victòria de les forces de dreta i conservadores, durant dos anys la situació social va patir un procés de radicalització i confrontació ideològica del qual no es va salvar el PSOE, progressivament escindit entre els sectors més centristes, representats per Indalecio Prieto i Julián Besteiro; i l’ala més radical liderada per Francisco Largo Caballero, cada vegada més escorada cap al rebuig de les institucions republicanes i la defensa d’una revolució proletària a l’estil soviètic.

Aquesta deriva va culminar en la Revolució de 1934, en la qual el PSOE i la UGT van liderar un violent moviment insurreccional que només va triomfar a Astúries, on va comptar amb la col·laboració de la CNT i dels comunistes i es va intentar establir un ordre revolucionari precari.

En 1935, el PSOE va participar en el Frente Popular i, durant el transcurs de la Guerra Civil, va constituir un dels fonaments dels successius governs republicans. Francisco Largo Caballero i Juan Negrín, tots dos dirigents socialistes, van ocupar la presidència del govern en eixa etapa.