Llocs i espais
de la Guerra Civil
Crevillent 1936-1939
Crevillent, per la seua situació geogràfica, es va mantenir en la rereguarda del conflicte fins a pràcticament el final dels seus dies. Tampoc va rebre cap bombardeig. No obstant això, com a qualsevol altra població, la seua economia i la seua societat es van transformar i adequar a la situació de guerra excepcional que estava vivint.
En aquells temps, proliferaren les organitzacions civils i polítiques, s’ocuparen edificis de la burgesia local per a instal·lar les seues seus, es construïren refugis antiaeris, les fàbriques es van incautar i col·lectivitzar pels sindicats UGT i CNT, les empreses s’unificaren en cooperatives de ram, la producció s’encaminà a una economia de guerra, es va crear un hospital de sang per a curar els ferits de guerra, existiren diverses colònies de xiquets i xiquetes refugiats…
Per tant, es pot afirmar que, encara que a la població no es va sentir el so de la batalla i de les bombes, tota d’ella no es va mantenir al marge del que passava a la resta del territori.
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.
La vida quotidiana i política de Crevillent va intentar mantindre certa normalitat una vegada iniciat el conflicte bèl·lic, tot i l’excepcionalitat dels esdeveniments. De fet, en 1937 encara continuen en procés diverses obres públiques projectades, com les del mercat i el clavegueram, o el projecte de construcció de la travesia exterior (l’actual carretera N-340).
No obstant això, l’excepcionalitat dels esdeveniments bèl·lics deixarà una empremta molt forta en la població. A nivell personal, burgesos i desafectes al règim republicà fugiren a zona sublevada, deixant dependències personals i centres de producció abandonats. D’aquells que es que quedaren, molts sofriren la represàlia amb l’empresonament o la mort.
Les organitzacions socials i polítiques ocuparen eixos espais abandonats. Les cases de la burgesia local situades al centre de la localitat foren, en temps de guerra, les seus de bona part de sindicats i organitzacions civils.
Els centres de producció, per la seua banda, foren incautats pels sindicats (principalment UGT, majoritari a la localitat) o transformats en cooperatives de producció, amb la qual cosa, la seua gestió passà a mans dels treballadors.
El Consell Municipal estava en relació amb els diversos organismes i entitats de la localitat, tant el Front Popular Antifascista com la Federació Local de Cooperatives, sindicats i societats obreres, el Socorro Rojo Internacional, etc. El Consell era l’ens màxim de representativitat i control de la població, raó per la qual cosa va crear infinitat de comissions per a organitzar el funcionament de la localitat, en col·laboració amb totes les entitats civils i polítiques afectades.
Però la vida del dia a dia seguia sent dura. S’emitiren bitllets i monedes d’àmbit local per a continuar amb l’economia; des del Consell Municipal es crearen comissions d’abastiment i també existiren cooperatives de consum. La falta de vivers i de matèries va permetre el contraban a i des de distintes zones.
La falta de vivers es feia encara més evident amb l’arribada de ferits i malalts des dels diversos fronts del conflicte, els quals s’allotjaven als hospitals de sang i municipal. Així mateix, arribaren centenars de xiquets refugiats, que s’allotjaren en diverses colònies infantils on convivien amb personal de serveis i professorat.
La fi de la Guerra va suposar una derrota molt més profunda que simplement la pèrdua d’un conflicte bèl·lic. El canvi de societat va fer desaparèixer tot el teixit organitzatiu de la localitat i el va centralitzar en un únic organisme: Falange.
Els espais i els llocs que tingueren un protagonisme durant la Guerra foren oblidats sistemàticament. Tornà la burgesia a les seues cases i els centres de producció deixaren de ser cooperatives i societats incautades. La pau es va restablir a la localitat i, alhora, el silenci.