SIGNATURA: IND-6
Fàbrica de pisos de goma
La Colectividad Crivi s’ha d’entendre en el context de la transformació cooperativista, col·lectivista i d’incautació dels centres de producció ja existents.
Amb la fugida de molts dels industrials de la localitat, sobretot de les principals factories, els obrers ocuparen la direcció, incautant la pròpia fàbrica, i formant cooperatives i col·lectivitats. Algunes fàbriques es van agrupar en torn a un mateix paraigua cooperativista, amb la qual cosa hi havien diversos centres de producció amb una sola raó social. Altres, en canvi, foren societats incautades o cooperativistes d’una sola fàbrica.
En esta situació es troba l’anomenada Colectividad Crivi, una fàbrica de pisos de goma. Es tractava d’una gran indústria situada adjacent d’una altra gran indústria de la localitat: Hilaturas Mas Candela. De fet, per la seua proximitat, molts veïns de la localitat confonen les dues empreses.
Estava situada en l’actual carrer dels Crevillentins Ausents i en l’espai que avui ocupa els extrems de la plaça d’Espanya, a l’entrada de Crevillent, just enfront del parc i junt a l’antiga estació del tramvia Crevillent-Elx-Alacant.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça Espanya (carrer Crevillentins Ausents)
Adreça històrica: desconeguda
Ús actual: desapareguda
La Colectividad Crivi formava part de la Federació Local de Cooperatives, també anomenada Federació Local d’Indústries, junt amb Hilaturas Mas Candela, Mutua de Hilados, Cooperativa Textil Crevillentina, Laboradora Alpargatera, Cooperativa Industrial del Transporte i Villa Concha. Per esta raó, també tenia dos representants en el Consell Municipal que, a principis de 1938, eren Ramón García i V. Planelles.
A principis de 1938, la col·lectivitat, amb la resta d’indústries de la Federació, van participar en el projecte d’Organización de las Instituciones é Higiene Infantil amb l’aportació de 125.000 pessetes entre les 7 cooperatives de producció federades, a abonar en 12 parts.
A més a més, les grans indústries tenien una gran responsabilitat de solidaritat, aportant quantitats econòmiques per a diversos fins, tant locals com nacionals. Alguns exemples són, la compra de bons per a espectacles i funcions en suport a alguna causa relacionada amb el conflicte o ajudes econòmiques directes per al front actiu en eixos moments (Euskadi, Madrid, Terol, València, l’Ebre…). Per al Front de Llevant, per exemple, van aportar 10.000 pessetes.
Per altra banda, com era habitual durant el conflicte, les entitats també manaven adhesions de suport al Govern i a l’Exèrcit de la República, com per exemple els enviats en agost i setembre de 1938, a l’igual que altres col·lectius com les JSU o la Sociedad de Profesiones.
Vista d’un extrem de la fàbrica de la goma des de l’entrada de Crevillent (ampliada en diverses naus respecte el vol de 1929-1930). Ca. 1960.
Bibliografia i fonts
Arxiu Municipal de Crevillent (AMCR). Libro de actas de Pleno, 1938-1939, sig. 2796/1.
Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.
El día gráfico, 3-8-1938 i 6-9-1938.
Nuestra bandera, 2-9-1938.