Colònia escolar Els Molins

SIGNATURA: PUB-9

La colònia situada en el paratge d’Els Molins es va inaugurar per la tasca de la quàquera anglesa Francesca i en ell s’instal·là una colònia agrícola amb escola, taller de costura i formació general.

Les colònies de xiquets refugiats tingueren una ràpida instal·lació en Crevillent, per la seua situació de rereguarda, davant la situació del front en els voltants de Madrid. Així, ja el 12 novembre de 1936, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE) de Guadalajara va organitzar i manar a la localitat una colònia infantil d’hivern integrada per 75 xiquets més el professorat, sense indicar quina era.

El mes següent, en sessió del 4 de desembre, l’Ajuntament acorda que la Comisión local pro-semana del niño (formada per un representant de l’Ajuntament, un del Socorro Rojo Internacional, un de CNT i un d’UGT), fera fotos en escenes infantils a xiquets acollits al poble i es remeten al govern civil per a facilitar informació a la premsa estrangera.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: camí dels Molins
Adreça històrica: camí dels Molins
Ús actual: centre educatiu de medi ambient (CEMA)

El 12 de febrer de 1937, es fa ressò que les expedicions organitzades per la Delegació d’Evacuació (Comité de Auxilio del Niño) des de Madrid cap a Alacant, Elx, Altea, Oriola, Crevillent i Hellín, que ixiren el dia 5 van arribar als seus destins sense dificultats.

La colònia situada en el paratge d’Els Molins, propietat de la família Magro, es va inaugurar per la tasca de la quàquera anglesa Francesca Wilson, la qual havia aconseguit els fons per l’AFSC (American Friends Service Committee), després de tindre l’aprobació de l’alcalde i el Sindicat Camperol de la localitat.

En ella s’instal·là una colònia agrícola amb escola, taller de costura i formació general. A diferència de la resta de colònies, en ella s’allotjaren xiquets de major edat i joves, que altres indrets no els cobria les necessitats. La idea de Wilson era allotjar uns quaranta o cincuanta joves.

La colònia va ser la més important de la localitat (hi havien dos més, una a Torre Inés i l’altra a Villa Rosa, ambdós en la carretera d’Albatera). El manteniment de l’edifici era sufragat econòmicament pel Ministeri d’Instrucció Pública, el Socorro Rojo Internacional i diversos simpatitzants estrangers, entitats que també ampliaren la cuina, i feren els serveis i les dutxes.

El mestre Alarico López Teruel i el metge José Davó Rico feia visites diàries, amb el seu cotxe, a les colònies escolars del municipi. Arran el bombardeig d’Alacant del 25 de maig de 1937, la colònia ofereix 10 places per a xiquets necessitats d’entre 9 i 15 anys.

Imatge de la Colònia, 1937 (Foto: Roberts)

Vista dels paratge dels Molins (Foto: Agustín)

Les colònies escolars

Les colònies de refugiats escolars s’estableixen a partir de febrer de 1937 arran la creació de la Delegación Central de Colonias, dependiente de la Dirección General de Primera Enseñanza. Comptava amb 5 seccions: estadística; evacuació i recepció de xiquets; allotjament; organització administrativa i organització pedagògica.

La secció d’evacuació i recepció de xiquets contava amb els ajuntaments per a procurar allotjament entre les famílies, o seleccionar els llocs més adequats per a instal·lar colònies col·lectives. Molts d’estos llocs foren palauets, balnearis, finques o col·legis religiosos. Solien estar als afores de les poblacions, per a facilitar el subministrament i gaudir de la tranquil·litat.

L’organització de les colònies era aconseguir que un grup d’escolars visqueren en comunitat amb els seus mestre i reberen una instrucció acadèmica. En principi, xiquets i xiquetes d’entre els 4 i 14 anys, però també més menuts i més grans per tal de no separar germans.