Consell Municipal

SIGNATURA: PUB-1

Ajuntament

El Consell Municipal era l’ens màxim de representativitat i control de la població per la qual cosa es crearen desenes de comissions per a organitzar el funcionament de la localitat.

Així mateix, també estava en contacte amb els diversos organismes i entitats de la localitat, com el Front Popular Antifascista, la Federació Local de Cooperatives, sindicats, partits i societats obreres, el Socorro Rojo Internacional, etc. En abril de 1938 s’adhereix al règim i a l’exèrcit republicà.

Entre les comissions que van ser creades, es troben algunes permanents i altres que sorgeixen i desapareixen segons les necessitats dels esdeveniments. Del primer grup es troba la Junta Local de Defensa Passiva, la Comissió de Transports o la Comisión local pro-semana del niño, per exemple. Entre les segons, podem citar el «Comité Pro Ayuda a Nuestros Heroicos Hermanos de Euzkadi».

La comissió pro-semana del niño estava formada per representants de l’Ajuntament, el Socorro Rojo, la CNT i l’UGT. El comité pro ajuda d’Euskadi el conformaven les Joventuts Socialistes Unificades, la fracció marxista, la fracció llibertària, la fracció republicana i el Socorro Rojo Internacional. El 14 de juliol de 1937, la comissió va decidir imposar un segell de 10 pessetes per cada carnet familiar.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Major, 9
Adreça històrica: carrer 14 d’Abril
Ús actual: Ajuntament

El Consell havia de mantenir una sèrie de projectes per al bon funcionament de la localitat, entre els quals es poden enumerar dos projectes trobats durant la recerca documental.

El primer data d’agost de 1937. Juntament amb la Junta Calificadora, s’acorda l’expropiació de finques als desafectes, amb el que es pretén aconseguir unes 500 o 600 tafulles que seran entregades a les organitzacions camperoles que distribuiran la terra segons necessitats i per al bé comú.

El segon parteix en gener de 1938, moment que el Consell presenta un projecte d’Organització de les Institucions i Higiene Infantil, en el que es proposa el millorament de les agrupacions existents i la creació d’altres de necessitat urgent.

Com que això suposa un augment en el pressupost municipal tan elevat, de tal manera inassumible, es demana a la Federació Local de Cooperatives (formada per Hilaturas Mas Candela, Mutua de Hilados Crevillentina, Colectividad Crivi, Cooperativa Textil Crevillentina, Laboradora Alpargatera, Cooperativa Industrial del Transporte i Villa Concha) si poden ajudar a la consecució del projecte.

Esta Federació acorda abonar fins a 170.000 pessetes en 12 parts, destinant 125.000 pessetes al projecte i, els 35.000 restants, a aquelles atencions que el Consell Municipal considere oportunes. Les clàusules d’esta ajuda serien 5: crear una caixa comú, establir la quota en el 5% de la venda en brut, que la Federació de Cooperatives administre la caixa, que el capital excedent es destine a les entitats compromeses i que les bases es revisaran en desembre.

A l’edifici del Consell Municipal també hi havia una part que es feia servir com a presó. Per la insuficiència d’espai, es van haver d’habilitar altres indrets a la localitat per reubicar els presos com la cripta de l’església o els soterranis del mercat municipal, entre d’altres.

Vista actual de l’Ajuntament

Els consells municipals

En resposta al cop d’estat contra el govern republicà, van sorgir per tot el territori lleial comitès d’obrers que es van establir com poders paral·lels a les institucions oficialment constituïdes. Amb la victòria de les forces conservadores a les eleccions de 1933, es va produir un retrocés en la democratització del poder local. El Partido Republicano Radical (PRR)  y la Confederación de Derechas Autónomas (CEDA) van iniciar un procés de substitució de les corporacions regides per les esquerres republicanes (principalment socialistes), per persones vinculades als partits conservadors. D’esta forma, gran part dels ajuntaments van patir una forta pèrdua de legitimitat democràtica.

En conseqüència, iniciada la Guerra Civil, una de les mesures que plantejaven les esquerres era restaurar les corporacions de «elecció popular»; és a dir, les constituïdes després dels comicis celebrats en 1931 i 1933. Aquesta no era una mesura fàcil de posar en pràctica, per la qual cosa, es va aprovar un decret, el 4 de gener de 1937, pel que es creaven els consells municipals per a substituir als ajuntaments, els quals haurien d’estar constituïts per representants dels partits que participaren al Frente Popular i de les organitzacions sindicals.