SIGNATURA: IND-7

Es pot parlar d’empreses o d’empresa, perquè només hi ha constància d’una empresa de transports durant el període bèl·lic i anteriors: Autocares Miralles.

La Cooperativa Industrial del Transporte s’ha d’entendre en el context de la transformació cooperativista, col·lectivista i d’incautació dels centres de producció ja existents.

Amb la fugida de molts dels industrials de la localitat, sobretot de les principals factories, els obrers ocuparen la direcció, incautant la pròpia fàbrica, i formant cooperatives i col·lectivitats. Algunes fàbriques es van agrupar en torn a un mateix paraigua cooperativista, amb la qual cosa hi havien diversos centres de producció amb una sola raó social. Altres, en canvi, foren societats incautades o cooperativistes d’una sola fàbrica.

Sense tindre una certesa documental, molt probablement la situació de la Cooperativa Industrial del Transporte es troba en eixe punt. Una empresa (o diverses) ja existent, que es transforma en cooperativa de treballadors.

Parlem d’empresa o d’empreses, perquè només tenim constància d’una empresa de transports durant el període bèl·lic i anteriors: Autocares Miralles. Amb la qual cosa, la formació d’esta cooperativa podria tindre com a principal, la del Miralles. La seua seu estava situada a l’inici del carrer Sant Gaietà, junt a l’antiga plaça de la República (pl. de la Constitució).

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Sant Gaietà, 2
Adreça històrica: desconeguda
Ús actual: solar, es conserva la llinda d’entrada

La Cooperativa Industrial del Transporte formava part de la Federació Local de Cooperatives, també anomenada Federació Local d’Indústries, junt amb Hilaturas Mas Candela, Mutua de Hilados, Colectividad Crivi, Cooperativa Textil Crevillentina, Laboradora Alpargatera i Villa Concha. Per esta raó, també tenia un representant en el Consell Municipal que, a principis de 1938, era Francisco Mas.

A principis d’eixe any, la cooperativa, amb la resta d’indústries de la Federació, van participar en el projecte d’Organización de las Instituciones é Higiene Infantil amb l’aportació de 125.000 pessetes entre les 7 cooperatives de producció federades, a abonar en 12 parts.

El transport de vivers i de mercaderies en temps de guerra era complicat. Tot el territori estava controlat i per les vies de comunicació existien nombrosos controls o, com avui els anomenem, check points. Per aquesta raó, qualsevol viatge per a dur o portar materials o vivers havia de ser prèviament autoritzat per les autoritats competents.

En eixe sentit, era el Consell Municipal, a través de la Comissió de Transports (i on, suposem, la Cooperativa Industrial del Transport tenia representació), la que realitzava eixes autoritzacions de rutes relacionades amb articles de guerra o de qualsevol altre tipus de material.

Així, per exemple, es conserva una autorització de la Comissió de Transports del Consell de Crevillent, del 2 de setembre (desconeixem l’any, però possiblement 1937 o 1938), la qual permet a un Fiat amb matrícula A-4906 de la Cooperativa Industrial del Transport, realitzar el següent servei: «A la provincia de Alicante y Murcia al objeto de adquirir primeras materias destinadas a la fabricación de artículos de guerra».

Esta comanda i transport, podria estar relacionada amb la instal·lació d’una fàbrica de munició que es va situar en l’actual carrer Verge del Carme, on antigament s’encontrava l’edifici de Cooperativa Elèctrica.

La façana d’Autocares Miralles, al fons. Anys 40. Agustín
Imatge actual de la llinda
Bibliografia i fonts

Mas Belén, Bienvenido. 2014. «Com si no haguera passat res més enllà del front: Crevillent, 1936-1939». Revista del Vinalopó, 17, pp. 127-142.

Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.