Cooperativa Textil Crevillentina

SIGNATURA: IND-2

Fàbrica de catifes Hijo de Augusto Mas / La Fàbrica Gran

La Cooperativa Textil Crevillentina s’ha d’entendre en el context de la transformació cooperativista, col·lectivista i d’incautació dels centres de producció ja existents. Amb la fugida de molts dels industrials de la localitat, sobretot de les principals factories, els obrers ocuparen la direcció, incautant les fàbriques i formant cooperatives i col·lectivitats.

Algunes fàbriques es van agrupar en torn a un mateix paraigua cooperativista, amb la qual cosa hi havien diversos centres de producció amb una sola raó social. Altres, en canvi, foren societats incautades o cooperativistes d’una sola fàbrica. Una d’estes empreses va ser la Cooperativa Textil Crevillentina. Anomenada fora del període bèl·lic Fàbrica de Catifes de Augusto Mas, o la Fàbrica Gran, era l’empresa de catifes i estores més gran de la localitat i del país.

En l’actualitat, el conjunt industrial està abandonat a l’espera que la corporació municipal es motive en adquirir-la i donar-li ús.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Verge del Carme, 13
Adreça històrica: Carrer Vicente Sol, 11
Ús actual: abandonada

Els inicis de transformació de l’empresa en cooperativa podrien estar els primers dies d’octubre de 1936. El 8 d’eixe mes, apareix un edicte al periòdic El Día, en que es ressenya el segrest de finques hipotecades «que salen a subasta», indicant la fàbrica en el carrer Carmen 9 i en carrer Teixidors.

El mes següent, la Cooperativa obrera de Producción «La Comercial», creada en abril de 1936, i registrada el 18 de maig, decideix, per Junta General extraordinària de 26 de novembre, canviar el nom de La Comercial pel de Cooperativa Textil Crevillentina. És aquesta primitiva cooperativa la que va ocupar la fàbrica gran en temps de guerra?

Durant el temps de la contesa, les instal·lacions de la cooperativa no es van detindre, i van servir per a diverses funcions, més enllà de la pròpia producció. Segons pareix, els quàquers arribats a Crevillent establiren un dipòsit de vivers i de provisions a la fàbrica, principalment farina, llet en pols, sucre, xocolate, oli o arròs.

En quant a la producció industrial, la fàbrica participà activament en el subministrament de sacs i teles per a diverses funcions de la contesa. Així, per exemple, el 23 de març de 1937 la Cooperativa ofereix a la Inspección General de Ingenieros, la qual accepta, la construcció de 300.000 sacs terreros de 32×67 amb un pes de 170 gr. a 0,58 pessetes, resultant un total de 174.000 pessetes. L’entrega es fixa en 30.000 sacs setmanals a partir de principis d’abril.

Per altra banda, el 24 d’abril de 1937, el Campamento del Saladar Estación Albatera (el que avui es coneix com el Camp de concentració franquista de San Isidro) demana enviar urgentment tres peces de tela per a camisa caqui per al Batallón de Fortificaciones y Trenes Blindados. El cost d’eixes teles és de 385,65 pessetes.

La Cooperativa Textil Crevillentina (Hijo de Augusto Mas) se situa al centre de la imatge. Des de la nau industrial cap a l’esquerra, format un conjunt de diversos cossos de fàbrica. Ca. 1950.

Façanes als carrers Verge del Carme i Teixidors

La Cooperativa Textil Crevillentina formava part de la Federació Local de Cooperatives, també anomenada Federació Local d’Indústries, junt amb Hilaturas Mas Candela, la Mutua de Hilados, Colectividad Crivi, Laboradora Alpargatera, Cooperativa Industrial del Transporte i Villa Concha. Per esta raó, també tenia un representant en el Consell Municipal que, a principis de 1938, era Joaquín Molina, secretari de la cooperativa.

En eixos moments, la societat, amb la resta d’indústries de la Federació, van participar en el projecte «Organización de las Instituciones é Higiene Infantil» amb l’aportació de 125.000 pessetes entre les 7 cooperatives de producció federades, a abonar en 12 parts.

A més a més, les grans indústries tenien una gran responsabilitat de solidaritat, aportant quantitats econòmiques per a diversos fins, tant locals com nacionals. Alguns exemples són: la compra de bons per a espectacles i funcions en suport a alguna causa relacionada amb el conflicte, o ajudes econòmiques directes per al front actiu en eixos moments (Euskadi, Madrid, Terol, València, l’Ebre…). Per al Front de Llevant, per exemple, la Cooperativa Textil Crevillentina va aportar 10.000 pessetes.

A nivell local, eixa solidaritat també es reflecteix en la participació i donació econòmica a entitats o organismes locals, així com en la participació activa d’estes. Per exemple, tenien un representant en el Comité Local del Socorro Rojo Internacional i aportava una subscripció a l’entitat de 500 pessetes. El 4 de novembre de 1937, SRI demana a la Cooperativa Textil que, a més, formen part de la comissió que organitza els enviament de vivers a diversos punts de conflicte, com als fronts o Madrid, amb motiu del primer aniversari de la defensa de la ciutat.