SIGNATURA: ORG-1
El Front Popular Antifeixista era, juntament amb el Consell Municipal, el màxim òrgan de decisió de la localitat per les tasques que realitzava.
Entre les tasques que realitzava el Frente Popular Antifascista de Crevillent i del qual tenim coneixements per la documentació escrita, es troba la coordinació de les entitats i grups locals, la informació sobre la productivitat i la recerca de persones desafectes, així com la relació amb el front popular provincial, entre altres. Per tant, podem dir que juntament amb el Consell era el màxim òrgan de decisió de la localitat. El seu president era Clemente Verdú, i el seu secretari va ser Pedro Yllán, el qual també va ser regidor per UGT, i J. Ferrándiz.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: desconeguda
Adreça històrica: desconeguda
El Front Popular emitia periòdicament informes sobre la situació dels centres de producció de la localitat. A principis de 1938 demana a tots els treballadors de les indústries la donació d’un dia d’haver per a fer donatius econòmics en commemoració de la victòria de l’Exèrcit Popular a Terol. En setembre de 1938, se suma la recaudació estiuenca destinada al Front de València, la qual arriba fins als 88.467,45 pessetes.
Altre dels aspectes que realitzava el Front Popular era la incautació de béns públics a través del seu Comité de Incautaciones. Així esdevé, el 20 d’agost de 1936, la incautació de la Font Antiga i de la Sociedad La Crevillentina. Posteriorment, el Consell Municipal demanarà que eixa incautació passe a mans municipals, ja que es tracta de la gestió de l’aigua.
El Frente Popular Antifascista
El Frente Popular Antifascista va actuar com a successor del Frente Popular una vegada començada la guerra, amb bona part dels partits que conformaven aquella més els sindicats. Des de juny de 1938 es van multiplicar els comitès locals i provincials que no actuaven com a òrgans executius, sino que foren institucions subsidiàries encarregades de facilitar l’aplicació de les ordres del govern, del governador civil o de l’ajuntament, segons l’escala.
És en alguns programes de comités on apareix amb més claredat la fusió pràctica entre la piràmide institucional de l’Estat i i les xarxes partidàries i sindicals, és a dir, en definitiva, el «bloc popular» fet realitat.
Bibliografia i fonts
Sempere Pastor, José. 2003. El Municipio de Crevillent en el siglo XX. Crevillent: Ajuntament de Crevillent.
Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.