SIGNATURA: IND-3

Hilaturas Mas Candela va ser, en temps de guerra, una de les primeres societats de producció incautades de la localitat. 

La indústria Hilaturas Mas Candela s’ha d’entendre en el context de la transformació cooperativista, col·lectivista i d’incautació dels centres de producció ja existents.

Amb la fugida de molts dels industrials de la localitat, sobretot de les principals factories, els obrers ocuparen la direcció, incautant la pròpia fàbrica, i formant cooperatives i col·lectivitats. Algunes fàbriques es van agrupar en torn a un mateix paraigua cooperativista, amb la qual cosa hi havien diversos centres de producció amb una sola raó social. Altres, en canvi, foren societats incautades o cooperativistes d’una sola fàbrica.

Una d’estos exemples va ser Hilaturas Mas Candela. Una de les indústries més importants de principis de segle XX a Crevillent. Fundada en 1889 per Manuel Mas Candela, se la coneixia popularment com «el Motor», ja que tenia un gran motor que transformava el gas en energia elèctrica.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça Espanya (Cor de Jesús)
Adreça històrica: carrer Nicolás Salmerón
Ús actual: desaparegut

En temps de guerra, va ser una de les primeres societats de producció incautades. Això és degut, possiblement, a que just abans de la contesa, la fàbrica va tancar i va tindre molts conflictes laborals.

Durant la guerra, va rebre nombroses comandes d’organismes oficials per a la fabricació de sacs de jute. Així, per exemple, es conserva la comanda que realitza el Ministeri d’Agricultura el 16 de febrer de 1938.

En esta comanda, s’especifiquen com ha de ser el tipus de sac però no el número sol·licitat. Els sacs del tipus fariner havien de tenir unes mesures de 68 x 188, i 600 grams, i el tipus arrosser unes mesures de 68 x 116, i 550 grams. Els envasos tipus fariners havien de portar marcats l’epígraf: Ministerio de Agricultura-Importaciones-Devolución obligada-.

Hilaturas Mas Candela formava part de la Federació Local de Cooperatives, també anomenada Federació Local d’Indústries, junt amb la Mutua de Hilados, Colectividad Crivi, Cooperativa Textil Crevillentina, Laboradora Alpargatera, Cooperativa Industrial del Transporte i Villa Concha. Per esta raó, també tenia un representant en el Consell Municipal que, a principis de 1938, era Francisco Selva.

Vista de la fàbrica abans de la seua demolició. Arxiu Municipal de Crevillent
Bibliografia i fonts

Sempere Congost, José. 2008. Crevillent durante la Segunda República. Crevillent: “El Cresol” Tertulia Artístico-Literaria.

Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.

Nuestra bandera, 2-9-1938.