Hospital de Sang

SIGNATURA: PUB-5

Hospital de guerra / Hospital militar

L’Hospital de Sang serà una prioritat per al Consell Municipal només iniciada la contesa degut a la gran quantitat de ferits que anaven arribant a la rereguarda.

A finals de 1936, sembla que es volia proposar la casa contigua a «la de la senyora Furió» (esta casa era la seu del Centre FAI, a l’actual carrer Verge del Carme, 1), però sembla que ja estava destinada a la colònia de Guadalajara.

Poc més se sap fins a la seua instal·lació definitiva en la Casa del Parc, abandonada a l’inici de la contesa pel seu propietari Pascual Mas Mas, president de la Diputació durant la Dictadura de Primo de Rivera. Es tracta d’un habitatge construït en 1937 de dues plantes i una golfa a dues aigües, que comptava també amb un edifici annex, avui desaparegut. A la planta baixa de la casa se situarien les dependències mèdiques mentre que, a les superiors, els llits.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: vial del Parc, 3
Adreça històrica: desconeguda
Ús actual: casa-museu

Fins a mitjans de 1937, l’hospital de sang estava organitzat i gestionat pel Socorro Rojo Internacional. A partir d’eixa data, es traspassen les competències a les administracions militars, passant-se també a denominar-se Hospital de guerra (o Hospital militar), encara que popularment continuaria anomenant-se Hospital de sang.

El traspàs de la gestió del Socorro Rojo a les administracions militars va suposar la pèrdua de la gestió directa en qüestions d’ajuda als ferits de guerra i en la pèrdua de control sobre les admissions de personal, havent-se de fer totes les gestions per peticions a les autoritats militars. Aspecte que es lamenta el Socorro Rojo en l’assemblea celebrada a l’octubre de 1937 en el Teatre Chapí.

La relació de ferits i malalts en l’hospital de sang número 14 del 23 de febrer al 3 de març de 1937 (encara era gestionat pel Socorro Rojo) era de 68 persones, la majoria de Crevillent, mentre que 12 persones havien estat donades d’alta.

La relació dels llocs de treball en eixes dates era de: secció de metges (director i dos metges), secció de practicants (dos homes), secció infermeres (quatre dones i dos homes), secció neteja (tres dones), secció cuina (dos cuineres i una ajudanta), secció lavanderas (dos dones), direcció (responsable general, responsable organitzador i responsable administrador), servitud menjador (dos homes), jardiner (un) i xofer (un).

Vista del conjunt, c. 1970 (Foto: Fco. Fuentes Hurtado)

Els hospital de sang

Els hospitals de sang foren llocs destinats a atendre els ferits de guerra i fer les primeres cures després dels bombardejos a la població civil en la rereguarda. El número d’este tipus de centres hospitalaris va ascendir fins a setanta només durant les primeres setmanes de conflicte. Generalment, depenien del Ministeri de la Guerra, autoritats provincials, comités obrers i Creu Roja. Molts dels hospitals de sang es van habilitar en convents i edificis particulars i municipals desallotjats.

Durant el govern de Largo Caballero es va procedir a la centralització dels recursos sota un comandament únic. Açò també afectà la sanitat la qual, per Ordre del Ministeri de la Guerra de 23 de gener de 1937, ordenava la militarització dels hospitals civils amb més de 300 llits. Alhora, també disposà el tancament dels hospitals que no tingueren un mínim d’eixos llits. Les dues disposicions trigaren un temps en aplicar-se i, sembla que, la segona, no es va acomplir totalment.