SIGNATURA: PUB-4
Col·legi de les Carmelites / Col·legi de les Monges
El 31 de juliol de 1936, la Corporació Municipal decideix incautar l’edifici de les Germanes Teresianes Carmelites, dedicat a l’ensenyament, amb tot el material científic i pedagògic del seu interior.
L’antic Hospital de la vila, conservat en l’actualitat, es va construir en 1877 als afores de la localitat, a l’entrada des de l’antic camí d’Elx. En 1885, les Germanes Teresianes Carmelites començaran a fer-se càrrec tant de l’hospital com del col·legi, situat al mateix indret.
En 1932, l’Ajuntament republicà decideix separar les dues dependències, passant la gestió de l’hospital a gestió municipal, mentre que l’educatiu quedava en mans de la congregació cristiana.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça Pare Palau
Adreça històrica: desconeguda
Ús actual: abandonat
El 31 de juliol de 1936, la Corporació Municipal decideix incautar l’edifici de les Germanes Teresianes Carmelites, dedicat a l’ensenyament, amb tot el material científic i pedagògic del seu interior. L’actuació es va emparar pel decret de 27 de juliol i fou avalada per la Junta Provincial de Incautación de Edificios Religiosos. El llistat provincial d’immobles incautats apareix publicat en premsa a mitjans d’agost i en ell apareix el Colegio de la Congregación de Trinitarias Descalzas. En novembre, s’estableix la coeducació a les aules de l’escola.
Pel que sembla, després d’haver municipalitzat l’hospital i incautat el col·legi, les religioses abandonaren la localitat protegides per la força pública. Just abans de la seua eixida, l’hospital tenia 50 malalts i les escoles acollien a 120 xiquets de pàrvuls i 140 d’elemental.
Des dels primers moments de la contesa, Crevillent i la majoria de pobles de la rereguarda es converteixen en allotjaments de malalts, ferits i refugiats de guerra, el que provocà problemes d’abastiment i la mancança evident de llits per a ferits i malalts.
Així, es proposa habilitar l’hospital municipal com a hospital de sang, traslladant allí mateix el Centre Primari d’Higiene. El 7 d’agost de 1936, l’Ajuntament ofereix 25 llits «para que pueda habilitarse como Hospital de Sangre, si bien lo concerniente al servicio médico-farmacéutico ha de correr a cargo del Gobierno por carecerse en esta localidad de medios para atender a los indicados servicios».
Per tant, l’hospital municipal va estar permanentment en relació amb l’hospital de sang, atenent malalts i ferits.
Bibliografia i fonts
Mas Botella, Diego. 2016. El Crevillent ocult. 1930/1950. Crevillent: autoedició.
Satorre Pérez, Ana. 2022. Informe sobre inmuebles de la Guerra Civil protegidos por la Ley 4/1998 del patrimonio cultural valenciano. Document inèdit.
Sempere Congost, José. 2008. Crevillent durante la Segunda República. Crevillent: “El Cresol” Tertulia Artístico-Literaria.
Arxiu Municipal de Crevillent (AMCR). Libro de actas de Pleno, 1935-1937, sig. 2795/3.
El Luchador, 12-8-1936.
El Día, 13-8-1936.