SIGNATURA: IND-11
La Mutua de Hilados Crevillentina formava part de la Federació Local de Cooperatives i participava activament en ella.
També anomenada Federació Local d’Indústries, la Mútua formava part junt amb Hilaturas Mas Candela, Colectividad Crivi, Cooperativa Textil Crevillentina, Laboradora Alpargatera, Cooperativa Industrial del Transporte i Villa Concha. Per esta raó, també tenia un representant en el Consell Municipal que, a principis de 1938, era M. Martínez.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Llavador, 11
Adreça històrica: carrer Pi i Margall, 13
Ús actual: desaparegut
En eixes mateixes dates, la mútua, amb la resta d’indústries de la Federació, van participar en el projecte d’Organización de las Instituciones é Higiene Infantil amb l’aportació de 125.000 pessetes entre les 7 cooperatives de producció federades, a abonar en 12 parts.
Malauradament, a excepció d’esta informació general de la Federació Local de Cooperatives, no hem trobat més documentació al respecte.
La mútua de hilados estava situada en el segon edifici de la dreta. Foto: José Manuel Santiago Mas.
Les mútues obreres
A mitjan segle XIX, el liberalisme va acabar substituint el sistema de caritat religiosa i particular de l’Antic Règim per la beneficència pública, concebuda com a instrument de protecció davant el risc social que representava la pobresa i com a mitjà de control i conversió dels pobres en ciutadans útils. Les terribles condicions laborals de les regions industrialitzades com Catalunya i País Basc no eren menors en la resta de l’Espanya agrària. En eixe context, el mutualisme és una de les respostes dels sectors socials productius a la seua precària condició, i s’articula entorn de la solidaritat dels seus membre, davant l’abandó dels poders públics, i intenta regular un segur elemental contra la malaltia i l’atur.
Des de la seua aparició, van existir mútues i entitats d’esta naturalesa amb diferents perfils, entre les que destacaven les mútues populars, les vinculades a l’església catòlica i les pròpiament obreres. Aquestes últimes reunien obrers sense distinció, normalment de poblacions xicotetes, titulant-se societats de «operaris», «artesans», «obrers», «de fills del treball», etc. i de societats de gremi o ofici, compostes òbviament per obrers d’una mateixa professió.
Bibliografia i fonts
Redondo Marugán, Benjamín; Marugán Arribas, Amador. 2006. La sociedad de socorros mutuos. ‘La emancipación obrera’ y su contexto municipal. Asociación Cultural La Protección Obrera.
Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.