SIGNATURA: SIP-14
La primera notícia que es té del Partit Comunista a Crevillent és la celebració d’un míting en el trinquet de la Vereda, el diumenge 2 de maig de 1932.
Els comunistes eren la corrent política de menor força en la població en temps de guerra. En gener de 1936 el seu portaveu era Francisco Bernard.
El Partit tenia un vocal en el Consell Municipal. Fins al 24 de març de 1938 era José Pons Galvañ, que s’ho deixa per incorporar-se a files. És substituït per Vicente Burgada Alonso, el qual estarà fins al 16 de setembre del mateix any, moment en que també s’incorpora a files. El substitut és Felipe Manchón Santacruz, membre de Radio Crevillente.
Encara i no tindre la força d’altres agrupacions, el PCE era molt actiu en la celebració de mítings i conferències. Així mateix, a mitjans de 1938 s’inicien els apropaments amb el Partit Socialista, els quals arriben a celebrar una assemblea general conjunta, encomenant a la unitat.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça de la Constitució, 14
Adreça històrica: plaça de la República, 14
Ús actual: deshabitat
La documentació històrica situa el Partit Comunista en la plaça de la República, 14 (actual plaça de la Constitució), just al costat de Radio Crevillente, pertanyent al PCE. Per tant, possiblement se situarien una al costat de l’altra, però no és descartable que ambdós col·lectius estigueren sota el mateix sostre.
Vista actual de la seu del PCE
La seu del PCE és la dels toldos oberts, en la part central. Biblioteca Valenciana.
El PCE
Els antecedents del Partido Comunista de España es remunten a l’any 1920, quan el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) va patir una escissió de la seua ala esquerra, sobretot conformada per militants de les joventuts, que va donar vida al Partit Comunista Espanyol, influenciat per la Revolució russa, les tesis leninistes i la nova Internacional Comunista. Un any després, el PSOE va patir novament una altra escissió que donaria lloc al Partit Comunista Obrer Espanyol. Totes dues organitzacions van confluir en 1922 amb la creació del Partit Comunista d’Espanya.
En els primers moments de la II República va mantindre una posició molt crítica, titllant-la de burgesa i va tindre una presència marginal en la vida política espanyola. No obstant això, a poc a poc va anar adquirint una major presència, arribant a convertir-se en una de les forces amb major poder en el bàndol republicà, en gran part a conseqüència del suport i el prestigi soviètic.
En 1936 va participar activament en el Frente Popular i va defensar la tesi que el primordial era guanyar la guerra, posposant la revolució social que reivindicaven els anarquistes i el POUM. Per este motiu, va postular la necessitat de crear aliances amb republicans, liberals i demòcrates, i no sols amb organitzacions obreres.
De les seues files van sorgir algunes de les principals figures del govern i de l’exèrcit republicans, entre ells Dolores Ibarruri. També va ser el principal suport de Juan Negrín i de la seua postura favorable a allargar el conflicte, convençut que prompte s’iniciaria una guerra europea contra el feixisme i el nazisme que obligatòria a les potències democràtiques del continent a intervindre en la lluita contra els sublevats.
Bibliografia i fonts
Mas Botella, Diego. 2016. El Crevillent ocult. 1930/1950. Crevillent: autoedició.
Sempere Congost, José. 2008. Crevillent durante la Segunda República. Crevillent: “El Cresol” Tertulia Artístico-Literaria.
Biblioteca Municipal de Crevillent. Actas Comisión Permanente, 1929-1937, tomo 8.
Nuestra Bandera, 23-8-1937 / 30-8-1937 / 2-9-1938.