SIGNATURA: DEF-4
El refugi tenia una disposició nord-sud. Una boca se situava prop a la façana de l’actual mercat, a la plaça de l’Església Vella i, l’altra, prop de la porta del mercat del carrer Alacant
Tot i que Crevillent no va ser bombardejat durant la Guerra Civil, la Junta Local de Defensa Passiva de la localitat sol·licita, al plenari municipal de l’11 d’agost de 1938, la necessitat de construir refugis a la localitat. En eixa sessió, el regidor Manuel Menargues Vicens indica eixa convivència i que la causa de no haver començat encara era per la falta d’un tècnic.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Alacant
Adreça històrica: desconeguda
Desaparegut
Es proposa a l’aparellador Manuel Guilabert Ramos, natural de Crevillent i resident en Cartagena, el qual ha intervingut en la construcció de refugis a la localitat murciana. Amb això, es pretén que «visite los lugares más adecuados para la construcción de dichos refugios».
Dies després, el 25 d’agost, ja havia tingut lloc eixa visita i es va decidir, amb el seu vist-i-plau i el de la Junta Local de Defensa Passiva, els llocs on havien de construir-se els refugis antiaeris de la localitat.
Malauradament, sembla que després d’un mes, la seua construcció no avançava com es desitjava. El 27 de setembre de 1938 es torna a sol·licitar la conveniència d’activar la construcció de refugis, informant la Presidència dels inconvenients per la mancança del tècnic, el qual «quedó en visitar esta población semanalmente sin que hasta la fecha haya ya aparecido».
Després d’esta data, es va iniciar la construcció del refugi, paral·lelament a la de la resta de refugis de la població. La seua existència es recordada per Antonio Mas, Vicente Davó, Manolo Moreno Tomás “el Jumillano” i, sobretot, Vicente Congost. Este darrer parla d’un respirador obert a la superfície, en la confluència dels carrers Alacant, Guillermo Magro i plaça de l’Església Vella. L’anècdota de tal memòria és la caiguda d’una mula en el respirador, mentre es construïa el refugi, que varen haver de treure-la per l’altra porta.
El refugi tenia una disposició nord-sud, seguint la línia del propi carrer i la façana de l’edifici del mercat. Una boca se situava prop a la façana de l’actual mercat, en la plaça de l’Església Vella (anomenada plaça de Karl Marx) i, l’altra, prop de l’altra porta del mercat, al carrer Alacant.
Bibliografia i fonts
Arxiu Municipal de Crevillent (AMCR), Libro de actas de Pleno, 1938-1939, sig. 2796/1, p. 109 i ss.
Mas Belén, B. 2014. “Com si no haguera passat res més enllà del front: Crevillent, 1936-1939”. Revista del Vinalopó, 17, pp. 127-142.
Satorre Pérez, A. 2022. Informe sobre inmuebles de la Guerra Civil protegidos por la Ley 4/1998 del patrimonio cultural valenciano. Document inèdit.