SIGNATURA: DEF-3
El refugi estava situat davant de la porta principal de l’església de Betlem. Les seues boques coincidien amb els accessos de les portes laterals de l’església.
Tot i que Crevillent no va ser bombardejat durant la Guerra Civil, la Junta Local de Defensa Passiva de la localitat sol·licita, al plenari municipal de l’11 d’agost de 1938, la necessitat de construir refugis a la localitat. En eixa sessió, el regidor Manuel Menargues Vicens indica eixa convivència i que la causa de no haver començat encara era per la falta d’un tècnic.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça de la Constitució
Adreça històrica: plaça de la República
Desaparegut
Es proposa a l’aparellador Manuel Guilabert Ramos, natural de Crevillent i resident en Cartagena, el qual ha intervingut en la construcció de refugis a la localitat murciana. Amb això, es pretén que «visite los lugares más adecuados para la construcción de dichos refugios».
Dies després, el 25 d’agost, ja havia tingut lloc eixa visita i es va decidir, amb el seu vist-i-plau i el de la Junta Local de Defensa Passiva, els llocs on havien de construir-se els refugis antiaeris de la localitat.
Malauradament, sembla que després d’un mes, en setembre, la construcció dels refugis no avançava com es desitjava. El 27 de setembre de 1938 es torna a sol·licitar la conveniència d’activar la construcció de refugis, informant la Presidència dels inconvenients per la mancança del tècnic, el qual «quedó en visitar esta población semanalmente sin que hasta la fecha haya ya aparecido».
Després d’esta data, es va iniciar la construcció del refugi, paral·lelament a la de la resta de refugis de la població. Vicente Davó, Francisco Espinosa, Vicente Congost i José Antonio Aznar recorden l’existència del refugi a la plaça de la Constitució. No obstant, tots en diuen que no es va finalitzar, ja que només recorden la trinxera feta amb la terra amuntonada.
El refugi estava disposat davant de l’entrada principal de l’església de Betlem. Les seues boques coincidien amb els accessos de les portes laterals de l’església.
Bibliografia i fonts
Arxiu Municipal de Crevillent (AMCR), Libro de actas de Pleno, 1938-1939, sig. 2796/1, p. 109 i ss.
Mas Belén, B. 2014. “Com si no haguera passat res més enllà del front: Crevillent, 1936-1939”. Revista del Vinalopó, 17, pp. 127-142.
Satorre Pérez, A. 2022. Informe sobre inmuebles de la Guerra Civil protegidos por la Ley 4/1998 del patrimonio cultural valenciano. Document inèdit.