SIGNATURA: DEF-2
Refugi plaça del Salitre
El refugi aprofitava el desnivell del terreny. Les seues boques estaven situades d’esquena al casc antic, als extrems de la plaça, prop a l’entrada dels carrers Sant Francesc i Vila.
Tot i que Crevillent no va ser bombardejat durant la Guerra Civil, la Junta Local de Defensa Passiva de la localitat sol·licita, al plenari municipal de l’11 d’agost de 1938, la necessitat de construir refugis a la localitat. En eixa sessió, el regidor Manuel Menargues Vicens indica eixa convivència i que la causa de no haver començat encara era per la falta d’un tècnic.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: plaça del dr. Mas Candela
Adreça històrica: plaça del Salitre
Desaparegut
Es proposa a l’aparellador Manuel Guilabert Ramos, natural de Crevillent i resident en Cartagena, el qual ha intervingut en la construcció de refugis a la localitat murciana. Amb això, es pretén que «visite los lugares más adecuados para la construcción de dichos refugios».
Dies després, el 25 d’agost, ja havia tingut lloc eixa visita i es va decidir, amb el seu vist-i-plau i el de la Junta Local de Defensa Passiva, els llocs on havien de construir-se els refugis antiaeris de la localitat.
Malauradament, sembla que després d’un mes, la seua construcció no avançava com es desitjava. El 27 de setembre de 1938 es torna a sol·licitar la conveniència d’activar la construcció de refugis, informant la Presidència dels inconvenients per la mancança del tècnic, el qual «quedó en visitar esta población semanalmente sin que hasta la fecha haya ya aparecido».
Després d’esta data, es va iniciar la construcció del refugi, paral·lelament a la de la resta de refugis de la població. La seua existència es recordada per diversos informants (Salvador Puig, Antonio Mas, Vicente Congost, Francisco Espinosa, Manolo Moreno Tomás “el Jumillano” o José Antonio Aznar), els quals discrepen si es va finalitzar o no.
Plaça del Salitre a principis de segle. Fons Consell Etnogràfic Municipal.
Plaça del Salitre a mitjan segle XX. Fons Ramón Candela.
El refugi aprofitava el desnivell del terreny. Les seues boques estaven situades d’esquena al casc antic, als extrems de la plaça, prop a l’entrada dels carrers Sant Francesc i Vila.
Segons sembla, la idea primordial era connectar l’accés del refugi amb la porta de l’església de Betlem, obra que no es va arribar a dur mai per la seua envergadura.
Bibliografia i fonts
Arxiu Municipal de Crevillent (AMCR), Libro de actas de Pleno, 1938-1939, sig. 2796/1, p. 109 i ss.
Mas Belén, B. 2014. “Com si no haguera passat res més enllà del front: Crevillent, 1936-1939”. Revista del Vinalopó, 17, pp. 127-142.
Satorre Pérez, A. 2022. Informe sobre inmuebles de la Guerra Civil protegidos por la Ley 4/1998 del patrimonio cultural valenciano. Document inèdit.