SIGNATURA: ORG-3
El Socorro Rojo Internacional es va convertir en una de les organitzacions més importants de la localitat degut a la gran quantitat de tasques que realitzava.
El seu Comité Local comptava amb membres del Consell Municipal i del Frente Popular, de cooperatives, sindicats i d’altres entitats afins.
El Socorro Rojo Internacional era el punt d’encontre i d’informació per a totes aquelles persones que es desitjava conèixer el paradero. Per exemple, refugiats i ferits provinents d’altres indrets que estaven a Crevillent, posaven anuncis als periòdics sol·licitant informació sobre alguna persona en concret. I la seu del SRI era el lloc on s’havia de transmetre eixa informació.
A Crevillent, per voluntat del Consell Municipal, en desembre de 1936 acorda que siga el Socorro Rojo Internacional l’entitat que gestione l’Hospital de Sang així com el retorn dels ferits de guerra a la localitat. La gestió en el Hospital de Sang es realitzarà fins a mitjans de 1937, moment en que va passar a mans militars.
LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Sant Roc, 2
Adreça històrica: carrer Sant Roc, 2
Ús actual: Deshabitat i comercial
La seu del SRI estava situada en el carrer Sant Roc, 2. El seu funcionament intern era a través del comité local i diversos grups de treball. El més conegut era el Grupo Pasionaria. També hi havien grups de barriades, però que no funcionaven molt bé; per això s’advocava pels grups de fàbrica. En octubre de 1937, envia una circular convidant a diverses entitats a crear un Grup de base del SRI en elles. La Laboradora Alpargatera és una de les que respon, creant el grup anomenat Lina Ódena.
El SRI es finançava a través del pagament de socis i de donacions, demanant a les cooperatives aportar 500 pessetes a la subscripció de l’entitat, així com en la venda d’entrades de les actuacions que organitzava al Teatre Chapí. Finançament que, després, es revertia en assistència sanitària i social, o en donacions i enviaments de vívers als fronts i llocs més necessitats. Així per exemple esdevé en els donatius a la Comissió Pro-Euzkadi (200 pessetes el Comité Local i 35 el Grupo Pasionaria).
En març [desconeixem la data] hi havien 34 subscriptors que pagaven entre 20, 10 i 5 pessetes, sumant un total de 290 pessetes; les donacions ascendien a 506,10 pessetes. Eixes donacions provenien de les companyies dels fronts, les quals aportaven 5 pessetes per persona.
Es conserva una acta d’una assemblea realitzada el 31 d’octubre de 1937 i celebrada en el Teatre Chapí, en el que es tracten aspectes com el traspàs de l’hospital de sang a hospital militar o la reorganització del comité.
A més a més, també es debat d’altres aspectes com del fracàs de creació d’una guarderia infantil, degut a la posició adoptada pel Comité Provincial; la creació d’una biblioteca a l’hospital de sang i de encomanar periòdics de tots els matisos antifeixistes.
En eixa assemblea, el comité dimiteix per l’escàs número de delegats, ja que han hagut d’anar al front, i per la retirada dels representants de la CNT. L’assemblea acorda el nou comité el qual va ser: Felipe Manchón, Antonio Quesada, Francisco Mas, Juan Soto, Enrique Sala i Salvador Lledó.
Vista actual de la seu del SRI.
Imatge de principis de segle.
Imatge dels anys 60.
El Socorro Rojo Internacional
Creat en 1924, l’Organització Internacional per a l’Ajuda als Revolucionaris va ser un organisme auxiliar de la Comintern els orígens de la qual es remunten a l’any 1922. Va ser coneguda en la Unió Soviètica a través de la sigla MOPR i fora d’ella com a Socorro Rojo Internacional (SRI). Aquesta organització va exercir tasques de solidaritat i assistència marcades per la política impulsada per la Internacional Comunista, que va donar suport a moviments i alçaments obrers en diferents països d’Europa.
A Espanya, el SRI va arribar a mitjan dècada de 1920, per la qual cosa va patir la repressió del règim de Primo de Rivera. El SRI va jugar entre 1933 i 1935 un paper important en la construcció de la unitat d’acció i en la direcció dels fronts populars. Ja en la Guerra Civil, va dur a terme una labor molt destacada durant el confllicte, en atenció sanitària, colònies infantils, ajuda a refugiats, tallers de roba, etc., tasques desenvolupades majoritàriament per dones.
Bibliografia i fonts
Branciforte Mazzola, Laura. 2009. «Legitimando la solidaridad femenina internacional: el Socorro Rojo». ARENAL, 16:1, pp. 27-52.
Mas Botella, Diego. 2016. El Crevillent ocult. 1930/1950. Crevillent: autoedició.
Sempere Pastor, José. 2003. El Municipio de Crevillent en el siglo XX. Crevillent: Ajuntament de Crevillent.
Biblioteca Municipal de Crevillent. Actas Comisión Permanente, 1929-1937, tomo 8.
Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-14/1-4.
Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca (CDMH). Fondo Político-Social. Alicante leg-119/5-7.
Avance, 27-8-1937.