Unión General de Trabajadores – UGT

SIGNATURA: SIP-2

La Unión General de Trabajadores (UGT) era el sindicat majoritari de la població durant la Guerra Civil i el període anterior. La seua constitució en Crevillent data de principis de segle XX.

En març de 1906 ja hi havia una secció de filadors d’UGT i, a finals, també es crea la secció de teixidors.

Era la principal entitat administrativa de la Casa del Poble, situada en el carrer Blasco Ibáñez 2 o 7 (hi ha informació contradictòria en la documentació). També tenien representació en el Consell Municipal i en tots els centres de producció, algunes de les quals incautades. Al seu sí, s’incloien nombrosos sindicats de ram i societats obreres.

LOCALITZACIÓ
Adreça actual: carrer Primer de Maig
Adreça històrica: carrer Blasco Ibáñez, 2 o 7 (Casa del Poble)
Ús actual: desaparegut

Una de les incautacions més conegudes (per la documentació existent) realitzada per la UGT va ser la de la fàbrica de mitges de seda Hijo de Vicente Magro Candela, «Villa Concha» com se la coneixia popularment, situada al carrer Vicente Sol, 25 (avui a Jorge Juan). La incautació es va dur a terme a través de la Sociedad de Tejedores y Similares d’UGT de la localitat.

L’UGT

La Unión General de Trabajadores (UGT) és una organització sindical obrera espanyola. Fundada en 1888 a Barcelona per Pablo Iglesias, comparteix origen històric amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) evolucionant des del marxisme clàssic a una orientació socialdemòcrata. La UGT va nàixer en íntima relació amb el socialisme marxista, malgrat el seu apoliticisme estatutari. Encara que mai va arribar a establir un òrgan mixt de connexió institucional amb el PSOE, el sindicat sí que va estar relacionat amb el partit des del seu naixement, ja que fins a la dècada dels ’80 la sindicació a UGT suposava l’afiliació al PSOE i viceversa.

La instauració de la II República el 14 d’abril de 1931 posà damunt la taula el debat sobre la conveniència o no de participar amb els partits republicans i el PSOE en coalicions polítiques. Després del triomf de les dretes i l’entrada de la CEDA en el govern, entre el 5 i el 18 d’octubre es convoca una vaga general que segueix quasi tot el país, particularment a Astúries, on l’Aliança Obrera (UGT i CNT) es fa amb les regnes i es crea una situació revolucionària que el Govern reprimeix causant nombroses víctimes i practicant una infinitat de detencions.

Després de la rebel·lió militar, els militants de la UGT van participar activament en la guerra, bé donant suport als governs de la II República, un dels quals va arribar a estar presidit per l’ugetista Largo Caballero, bé promovent, de la mà de la CNT, la coneguda com a Revolució social espanyola de 1936.